Dia 4. Crònica d’una festa de l’escuma by Gael Ruiz

A la tarda, després del caiac, hem anat a les habitacions, però el que no ens esperàvem era que ens trobaríem una festa de l’escuma! Han posat música i la gent es veia blanca semblaven fantasmes. Ha estat guai perquè les persones desapareixien en l’escuma. L’Amadeu ens ha tirat escuma des del seu canó i el Manu s’ha posat al mig. Crec que ha empassat molta escuma… En acabar ha arribar l’hora de plegar i ha estat una tortura perquè teníem escuma per tots llocs… L’únic inconvenient a una festa genial.