Crítica gastronòmica d’una fideuà (o fideuada?) by Adrià Sales i Pau Fullana

El viatge en vaixell per l’Ebre, que els companys de fotografia s’han encarregat de publicar, ha estat plagat de queixes de fam, així que al desembarcar, l’avís del dinar imminent ha causat furor. Els que havien de menjar xoriço han anat primer a la part posterior de la furgoneta, però, al veure que els entrepans estaven en carmanyoles reciclables, tothom ha quedat ben estranyat. Resulta que en lloc de pa, xoriço o formatge, hi havia fideus i, d’acompanyament, tres mini-crestes de tomàquet i tres nuggets.

Han dit que els entrepans eren per despistar, i que realment menjaríem fideuada. Una mentida, perquè, tot i que segons alguns catalans –no valencians– diuen que aquest plat se l’hauria d’anomenar així, qualsevol estarà d’acord en què el nom correcte, original i racional és fideuà. 

Estava realment molt bona i venia acompanyada d’allioli. Tot i que tant els nuggets com les mini-crestes han estat molt bones, sobretot els nuggets, potser les mini-crestes haurien d’haver portat algun altre ingredient, no només tomàquet. Les diem mini-crestes i no crestes pel seu diminut tamany, tot i que les hauríem d’anomenar nano-micro-mini-crestes…. Qüestionem també la connexió entre una fideuà, uns nuggets i les nano-micro-mini-crestes.

Dit això, llarga vida a les fideuàs (no fideuades, sisplau) sorpresa!